PROJECTE DE PREVENCIÓ D’INCIDENTS A CIRURGIA: PROCEDIMENT CORRECTE DEL LLOC CORRECTE

Aquest projecte, junt amb Prevenció de la infecció de l’espai quirúrgic en cirurgia colorectal, Prevenció de caigudes de pacients ingressats i  Projecte de pràctiques segures en l’avaluació anestèsica preoperatòria, es tracta d’un projecte col·laboratiu.

• 1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
• 1.1. Justificació
• 1.2 Objectius de la proposta
• 2. FASES DE L’ESTUDI/INTERVENCIÓ
• 3. RESULTATS
• 3.1. Avaluació interna
• 4. SUPORT I SEGUIMENT DE LES ACCIONS D’IMPLANTACIÓ

Es defineix “cirurgia errònia” (wrong site surgery) com aquella que es produeix en el pacient, procediment o lloc incorrecte del cos (inclou errors de lateralitat i d’estructura). En anglès wrong site, wrong procedure, wrong patient surgery.
Tot i la sofisticació de la cirurgia en les últimes dècades, un problema tan bàsic com la cirurgia errònia es continua produint a tot el món. La seva incidència és reduïda però pot ser catastròfica per la persona afectada. Una de les característiques més destacables d’aquest tipus d’esdeveniment advers, és la elevada evitabilitat de l’error. La càrrega social i judicial que pot suposar el reconeixement d’aquest esdeveniment advers evitable, implica dificultat en la  detecció de casos i coneixement de la incidència exacta.
D’aquesta manera, la incidència de cirurgia errònia és més elevada del que es pugui valorar en una primera impressió, doncs molts dels casos no es detecten, en especial si no ocasionen danys o aquests són mínims (Seiden and Barach 2006). Les conseqüències de la cirurgia errònia poden resultar en  una  prolongació de l’hospitalització, increment de dolor fins a lesions severes i fins i tot la mort.

Una de les principals barreres per a la seva reducció és la baixa incidència que ocasiona que en general els sanitaris es considerin immunes a aquest tipus d’errors fins que es veuen involucrats en un d’ells (Seiden 2006).
Al 2003 es va publicar un estudi clàssic sobre la freqüència d’aparició d’aquest tipus d’esdeveniment advers mitjançant la realització d’ una enquesta confidencial als 1560 membres actius de la Societat Americana de Cirurgians de la mà (percentatge de resposta 67%).  D’aquest col·lectiu 217 cirurgians (21%) reconeixien com a mínim un error de lateralitat al llarg de la seva experiència professional. Tenint en consideració que es practicaven 6.700.000 intervencions, 242 es van realitzar en el lloc no adequat, el que suposava una freqüència d’aparició del 1/27.686 (0,0036%). Els llocs més freqüentment afectats per errors de lateralitat van ser dits, mans i canells. (Meinberg 2003).

Un 60% dels esdeveniments adversos declarats a la Joint Comission on the Acrediation of Healthcare Organizations (JCAHO) tenen com a una de les causes els problemes de comunicació entre professionals (JCAHO 2003). Diversos autors han descrit els problemes de comunicació com a una causa freqüent de la presentació d’aquest tipus d’esdeveniment advers. En un estudi realitzat durant un període de 3 mesos es van detectar 421 errors de comunicació. Un terç dels errors de comunicació que es produeixen a la sala d’operacions tenen com a resultat ineficiència i  tensió en l’equip de treball. (Lingard et al  2004).
Alguns estudis realitzats inclouen la falta o incorrecta identificació del pacient i/o la manca o incorrecta implementació del consentiment informat com a errors majors i cirurgia errònia. ((Zohar 2007 i Shah 2004), per altra banda, altres autors ho comptabilitzen com a  incident sense dany (near miss) ( (Clarke, Johnston et al. 2007)).
La especialitat que mes freqüentment ha aportat casos de cirurgia en lloc erroni és la cirurgia ortopèdica (41%), seguida per la cirurgia general (20%), neurocirurgia (14%), urologia (11%) i maxilofacial, cardiovascular, otorrinolaringologia i oftalmologia (14%) (JCAHO. Sentinel Event Alert. December 5, 2001;24).

Factors associats:
Els factors de risc que s’associen amb un increment d’aquests esdeveniments adversos són (JCAHO. Sentinel Event Alert. December 5, 2001;24):

• Cirurgia d’urgències
• Pressió inusual de temps per començar o finalitzar un procediment.
• Participació de múltiples cirurgians o múltiples procediments durant un únic acte quirúrgic.

General

• Implantar un protocol per a la prevenció de la cirurgia en lloc erroni i avaluar-ne el compliment en els hospitals d’aguts públics  i privats de Catalunya.

Específics

• Avaluar l’acceptació i l’aplicabilitat del protocol en els centres i determinar les estratègies locals utilitzades per a la implantació.
• Determinar el grau de compliment general de les mesures establertes i de cadascun dels moments definits en el protocol amb la finalitat d’identificar àrees del procés assistencial susceptibles de redisseny i d’aplicació de millores per garantir la cirurgia en lloc correcte.
• Promoure una línia de treball conjunta entre hospitals a través dels nuclis de gestió de seguretat clínica per facilitar l’ intercanvi de lliçons apreses, identificació de barreres i establiment de punts de millora per tal d’assegurar una continuïtat en l’aplicació estratègies de millora de la seguretat en la prevenció de la cirurgia en el lloc erroni.

Estratègies d’implantació del protocol

L’aplicació del protocol definitiu es realitzarà mitjançant la implantació de diverses estratègies d’intervenció, entre les quals cal destacar l’aplicació d’un checklist i difusió de material divulgatiu i de recordatori.
Part de les estratègies d’implantació es realitzaran mitjançant la difusió de material informatiu, en forma de pòsters i tríptics, als centres participants en el projecte, també es prepararan sessions formatives que es realitzaran a tot l’equip de professionals que tinguin una relació directa amb el pacient durant el període establert per la implementació del protocol. Durant les sessions formatives s’explicarà com utilitzar l’eina d’implementació del protocol.

• Sessions Formatives
• Llistat de comprovació
• Difusió de pòsters i tríptics

• Es designarà un responsable de cada unitat, amb experiència clínica i que es comprometi a participar en les reunions esmentades anteriorment, a difondre el programa a l’hospital, així com també a desenvolupar les tasques d’avaluació que es mencionen a continuació.
• L’avaluació interna es durà a terme mitjançant:
  • Enquesta de contextualització
  • observació directa (observació del procés + graella de recollida de dades)
  • la revisió d’històries clíniques
• L’equip tècnic de l’Institut Avedis Donabedian realitzarà sessions formatives i facilitarà eines de treball necessàries  a tots els avaluadors interns amb l’objectiu d’ homogeneïtzar els mètodes a utilitzar i assegurar la fiabilitat de les dades en tots els hospitals.Indicadors que s’ avaluaran:
  •  % Compliment de tots els elements del formulari
  •  % Compliment de cadascun dels elements del formulari
  •  % Compliment de cadascun dels moments del protocol
  • Observació directa de cada moment del procés (verificació, senyalització, pausa preoperatoria, verificació a la sortida de quiròfan)

S’oferiran un conjunt de mesures de suport a tots els centres participants, per tal de facilitar el procés d’implantació de les estratègies d’intervenció als centres.