PROJECTE DE DISSENY, IMPLANTACIÓ I AVALUACIÓ D’UN MODEL DE GESTIÓ DE LA SEGURETAT CLÍNICA EN ELS HOSPITALS DE CATALUNYA, BASAT EN EFQM, PER A LES ÀREES QUIRÚRGIQUES, D’URGÈNCIES, UCI I HOSPITALITZACIÓ

• 1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
• 1.1. Justificació
• 1.2. Objectius
• 2. FASES DEL PROJECTE
• 2.1 Desplegament de criteris de seguretat a les 4 àrees
• 2.2. Priorització i consens
• 3. INTERVENCIÓ
• 4. RESULTATS
• 5. SUPORT I SEGUIMENT DE LES ACCIONS D’IMPLANTACIÓ
• 5.1. A nivell dels equips de treball
• 5.2. Guia de continuació de la intervenció

Tradicionalment els hospitals aborden els temes de seguretat d’una manera fragmentària i, en ocasions, incompleta. La fragmentació s’explica perquè existeixen moltes comissions hospitalàries, serveis d’atenció al pacient o la mateixa comissió de qualitat que ja estan afrontant molts temes de seguretat clínica. Comissions com les de farmàcia, mortalitat i la d’infeccions són exemples de grups de treball que tracten de manera molt directa problemes de seguretat. Existeixen altres grups com els de caigudes o úlceres per pressió que actuen als hospitals i estan també directament relacionats amb la seguretat clínica.

Els directius també tracten l’aparició de problemes de seguretat i la busca de solucions a aquests problemes. En la gestió diària de serveis i unitats, els caps, supervisores i professionals sanitaris afronten diàriament els riscos inherents a l’activitat sanitària.

El propòsit del projecte és dissenyar i aplicar un model organitzatiu basat en l’EFQM per aconseguir involucrar la direcció i els responsables de les diferents àrees en la gestió de la seguretat. Aquest model organitzatiu s’aplicarà en primera instància en quatre àrees especialment crítiques per a la seguretat del pacient: el malalt quirúrgic, el malalt ingressat en serveis de medicina intensiva, els pacients a urgències i les àrees d’hospitalització. Les tres primeres aborden pacients als quals se’ls sotmetrà a múltiples intervencions sanitàries per la qual cosa s’incrementen els riscos de manera clara i la hospitalització constitueix en moltes ocasions l’última baula de la cadena assistencial en què es pot intervenir de manera clara per a la minimització dels riscos.

La utilització del model EFQM en aquest projecte de gestió de la seguretat pot ajudar-nos a establir uns criteris i uns estàndards que siguin claus pel lideratge de la seguretat clínica. Per exemple, des del punt de vista del lideratge és una oportunitat per a que els líders demostrin que la seguretat clínica és una prioritat de grau màxim per ells, que l’adopten com a un objectiu estratègic, que es proporcionen els recursos per assolir les iniciatives de seguretat del pacient, que es designi un directiu responsable i referent de seguretat en el centre, que un nucli de treball per la seguretat impulsi i integri les activitats que es fan en el centre i, per últim i molt important, que es plantegin objectius de seguretat.

Des del punt de vista dels criteris dels processos i resultats clau, la participació en el Projecte de gestió de la seguretat en les àrees hospitalàries prioritzades pot ser també una oportunitat per a que aquests serveis defineixin objectius de millora de la seguretat en àrees com: definició de criteris d’ingrés i de classificació de pacients amb paràmetres objectius, la prevenció pneumònia associada a ventilació mecànica o la profilaxis trombosi venosa profunda a les UCI;  la identificació correcte del pacient, procediment, i lloc de la intervenció quirúrgica, verificació de les proves preoperatories, profilaxis de la infecció de l’espai quirúrgic, o bé per exemple, retorn no previst a quiròfan en 24 hores, ingrés hospitalari desprès de CMA, mortalitat a les 24 hores o complicacions anestèsiques.

Els hospitals participants tindran la oportunitat, a més de gestionar els objectius comentats, de posar en marxa mecanismes de declaració i anàlisi de casos sentinella orientat al aprenentatge, d’instruments per a millorar la comunicació entre els professionals (causa arrel de molts problemes de seguretat) i de tècniques que permetin la detecció de riscos i la seva minimització en processos d’atenció als pacients importants. Tot això, contribuirà a consolidar activitats preventives i reactives produint beneficis pels pacients i, alhora, incrementant la sensibilització i la cultura de la seguretat.

Generals

1. Dissenyar, implantar i avaluar un model de gestió de la seguretat clínica en les àrees hospitalàries de major risc potencial de presentació d’esdeveniments adversos, en aplicació del Model EFQM en un conjunt de, com a mínim, 20 hospitals.
2. Desenvolupar estàndards d’atenció i criteris de bona pràctica segura en els principals processos d’aquestes àrees.
3. Impulsar el paper i responsabilitat de les direccions en adoptar els estàndards de bona pràctica en aquestes àrees, mitjançant l’ús i aplicació de metodologies per a una gestió efectiva de la seguretat.

Específics

• Desenvolupar el “Projecte Estratègic de Gestió”, a partir de la definició dels criteris del model de l’EFQM des de la perspectiva de seguretat assistencial a cadascuna de les àrees de risc proposades:
  • Àrea quirúrgica
  • Servei de Medicina Intensiva (SMI)
  • Servei d’Urgències (SU)
  • Unitats d’Hospitalització
• Dotar d’habilitats i coneixements als professionals dels hospitals participants, per assumir la gestió i prevenció de riscos, l’anàlisi i declaració de casos en cadascuna de les àrees.
• Proposar i consensuar una estructura operativa que permeti la coordinació necessària per impulsar la seguretat del pacient en aquestes 4 àrees. 
• Avaluar l’acompliment dels criteris bàsics de seguretat prioritzats abans i després de les intervencions realitzades.

Es tracta d’un Projecte de Gestió que está alineat amb les tendències de gestió actuals i amb els models habitualment utilitzats al nostre país, com el Model Català d’Acreditació d’Hospitals. D’altra banda, cal que el Model resultant s’adapti a les característiques pròpies de cada una de les 4 àrees, però compartint les línies estratègiques bàsiques.

Segona reunió. Selecció dels indicadors més vàlids, sensibles, específics i mesurables.  Es tindrà en compte que els indicadors estiguin basats en les recomanacions i bones pràctiques de les guies de pràctica clínica. Cada àrea tindrà un nombre limitat d’indicadors, que sigui realista de cara a l’autoavaluació.

Finalment, els objectius, estàndards i indicadors de cada àrea seran, doncs, els mateixos per a tots els hospitals participants. Pel que fa als objectius, s’assoliran amb tasques diferents a cada centre; per això, cada hospital haurà de continuar la tasca a nivell individual definint per a cada un, les activitats pròpies necessàries, el responsable assignat i el calendari d’execució per què els objectius es puguin assolir. Cada hospital serà responsable de la difusió dels objectius entre els seus professionals.

I) Creació del NUCLI DE GESTIÓ DE SEGURETAT

La creació d’un grup multidisciplinari per treballar en Seguretat pot ser la millor alternativa a l’hora d’implementar un Pla de Seguretat. Altres avantatges de disposar d’un grup estructurat per a un tema específic són la possibilitat de plantejar objectius comuns, tenir una major visibilitat del compromís de la direcció, facilitar suport, estàndards, etc.

II) Pla de Formació: Pla formatiu que consta de diferents programes docents en funció de la població diana a la que va dirigida,  que tracta d’uniformar els coneixements en seguretat i les metodologies d’anàlisi, aportant la informació i formació necessària en cada cas en funció del col·lectiu.

III) Seguiment i suport als equips de treball: Hi haurà un període destinat a què cada centre defineixi les activitats que haurà de posar en marxa per assolir els objectius. Durant aquest període l’equip tècnic de l’Institut A. Donabedian farà el seguiment destinat a donar suport metodològic als gestors i responsables de cada àrea (Àrea quirúrgica, SMI, SU i Unitats d’hospitalització) per adequar les activitats i calendaris proposats. El suport es durà a terme mitjançant sessions de treball periòdiques i coordinades per l’equip tècnic, que convocarà als responsables de cada àrea per compartir experiències i aprofitar la possibilitat de benchmarking. 

IV) De forma simultània, es posaran en marxa altres iniciatives de suport vehiculades a través del Web de l’Aliança. 

• En primer lloc, es crearà una àrea específica del projecte dins la Web. Es tracta de donar la possibilitat d’establir una comunicació de manera àgil i útil entre tots els participants i en totes les àrees.
• A més, es posaran a l’espai Web de l’Aliança tots els materials elaborats pel projecte.
• Finalment, es crearà un Fòrum de discussió per a cada una de les àrees.

Resultat d’acompliment d’objectius
L’avaluació pròpiament dita es farà amb la “bateria” d’indicadors corresponents a cada una de les 4 àrees i que es concretaran i dissenyaran específicament d’acord amb els objectius prioritzats a l’inici del projecte. Hi haurà 2 avaluacions: la primera, amb casuística, corresponent a un període anterior a l’inici  del projecte i la segona, amb posterioritat a l’introducció de les intervencions.

Els resultats obtinguts es compararan amb els nivells desitjables d’acompliment (estàndard), quan aquest estigui disponible. Donat que hi haurà dades pre-intervenció i post-intervenció es farà la corresponent anàlisi estadística per identificar les diferències entre els 2 períodes, tot i que en tractar-se d’un disseny d’estudi d’investigació descriptiu no sempre es podrà atribuir causalitat directa

Tot i que els objectius siguin comuns, la situació individual de cada hospital determinarà enfocaments i accions diferents. Hi haurà un període destinat a què cada centre defineixi les activitats que haurà de posar en marxa per assolir els objectius. Durant aquest període l’equip tècnic de l’Institut A. Donabedian farà el seguiment destinat a donar suport metodològic als gestors i responsables de cada àrea (Àrea quirúrgica, SMI, SU i U.hospitalització) per adequar les activitats i calendaris proposats.

El suport es durà a terme mitjançant sessions de treball periòdiques i coordinades per l’equip tècnic de l’Institut A. Donabedian, que assumirà el seguiment i el suport metodològic en cada una de les 4 àrees. 

Sistemàtica:

a) Es faran 2 rondes de sessions de treball presencial per cada una de les 4 àrees.

b)  A cada àrea es distribuiran els 23 hospitals en grups de 5 o 7 hospitals de característiques homogènies. 

c) A cada sessió de treball es convocarà als responsables dels 5 o 7 hospitals d’un grup i d’un àrea concreta  per posar en comú les accions previstes, compartir experiències i aprofitar la possibilitat de benchmarking.

d) En total cada responsable d’àrea assistirà a 2 reunions presencials de treball que tindran una durada de jornada completa.

Tanmateix, l’equip tècnic disposarà prèviament de les activitats previstes per a cada hospital a cada una de les àrees i podrà així valorar l’adequació de les accions proposades i fer les recomanacions necessàries per a la viabilitat i èxit de les intervencions.

Els projectes d’aquestes característiques i envergadura, sovint suposen una empenta per les organitzacions ja que generen un gran volum d’activitats i sobre tot compten amb la implicació d’un nombre important de professionals que a més estan tutoritzats per un grup assessor. També sovint es comprova que els resultats immediats són excel·lents, però no passa el mateix a mig i llarg termini.

En aquestes circumstancies, resulta convenient completar les activitats al final del procés amb un pla de treball a mig termini que permeti als professionals continuar el desenvolupament del projecte amb un cert grau d’autonomia. Ens proposem elaborar amb cada un dels hospitals participants un “Full de Ruta”, que estableixi les pautes per donar continuïtat al projecte, identificant activitats i responsables, així com un calendari d’actuació. D’altre banda les eines, les tècniques i  les metodologies, seran les apreses durant el període de treball del projecte.