PROJECTE D’HIGIENE DE MANS I PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL HOSPITALÀRIA

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS

1.1. Justificació

Les infeccions nosocomials posen en perill la vida dels pacients, prolonguen les estades dels malalts, i representen un repte de primera magnitud per la qualitat de l’atenció sanitària. A Espanya les infeccions nosocomials afecten cada any a unes 300.000 persones i s’estima que hi ha 6.000 morts a l’any associades a infeccions nosocomials. Segons els darrers estudis publicats, la prevalença d’infeccions nosocomials a Espanya s’estima que arriba al 8.1% i a Catalunya, al 6.9% (Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública e Higiene 2005). En un estudi recent sobre esdeveniments adversos en hospitals catalans es va calcular que les infeccions nosocomials representaven al voltant del 23% del total d’esdeveniments identificats i, potser més significativament, d’aquests la meitat (49.4%) es van considerar altament prevenibles (Bañeres et al. 2006).En estudis realitzats en hospitals catalans s’estima que els casos d’infecció nosocomial suposa una prolongació de l’estada hospitalària entre 7 i 10 dies, amb uns costos addicionals superiors als 2.000 € per pacient (Peña et al. 1996 i Rios et al. 2003).

La higiene de les mans, quan es fa correctament, és una acció important per evitar el contagi i disseminació d’infeccions. La importància de la higiene de mans esta ben documentada des de fa moltes dècades i es pot dur a terme seguint una tècnica simple de sis passes.

A Catalunya s’han dut a terme dos campanyes recentment per promoure la higienització de les mans: la campanya general promoguda per “l’Aliança per la Seguretat del Pacient a Catalunya” i la de la OMS. Es va convidar a participar tots els hospitals de Catalunya i la majoria van posar els mitjans per dur-la a terme. Els bons resultats obtinguts en els centres participants donen una idea de l’encert de l’elecció de la higiene de mans dins de les accions de millora de la seguretat del pacient. Els professionals es van manifestar com a molt partidaris de la posada en marxa d’activitats de promoció de la higiene de mans en els centres sanitaris.

Els hospitals van implicar-hi tots els serveis i 7 centres van decidir continuar-la més enllà del període de 6 meses preestablert. Igualment, al final de la campanya tots els centres van manifestar que disposaven de productes amb alcohol per a la higiene de mans i d’un professional o equip dedicat al control de la infecció. Tanmateix, cada vegada son més els centres que disposen de protocols específics per la higiene de mans.

Les dades més rellevants dels resultats obtinguts amb la campanya fan referència al fet que tots els centres disposaven de dispensadors de productes amb alcohol i, el més important, es va produir un augment del seu consum en un 46,6% respecte al moment inicial. Això va posar de relleu la seva creixent utilització per evitar infeccions nosocomials i fer més segura l’assistència del malalt.

La campanya promovia la ubicació dels dispensadors a la capçalera del llit del pacient o entorn immediat, perquè es el lloc on s’ha demostrat que la mesura és més eficaç. En general, i tot i la dificultat per obtenir aquesta dada, es va duplicar el nombre d’hospitals que ubicaven dispensadors al costat del pacient en relació al moment inicial. El nombre total de llits adequadament coberts amb dispensadors en el seu entorn immediat es podia situar al voltant de 3.806 durant el mes de juny de 2008 (61,80% del total de llits participants). Amb aquesta aproximació es va observar un augment de 2,5 vegades la situació inicial.

La taxa d’adherència va presentar bons resultats a la campanya de la OMS (figura 1). En canvi, a la campanya general les dades presenten variacions molt àmplies i limitacions conegudes: els participants partien de realitats locals diferents, els centres utilitzaven definicions d’oportunitat (de higiene de mans) diferents, no es van formar avaluadors entrenats per fer les mesures i tampoc es van enviar auditors per comprovar el procediment. Per aquestes raons, un hospital només es podia comparar amb ell mateix en el millor dels casos. Per tant, l’equip investigador va considerar que la taxa d’adherència observada (14,17- 75,77%) presentava importants limitacions que feien molt difícil extreure conclusions d’aquest indicador.

Des del punt de vista dels aspectes més rellevants del dispositiu organitzat per promocionar la campanya, va destacar la realització d’estratègies de difusió massives (pòsters, tríptics i adhesius), amb la peculiaritat que fins a una tercera part dels hospitals varen elaborar material propi a més a més dels genèrics que es van posar a la seva disposició i que van ser els primers de fer-se servir. Aquesta adaptació del material gràfic a les característiques locals s’explica per una qüestió de tipus cultural de cada centre i l’aprenentatge d’altres experiències anàlogues a nivell nacional i internacional que informaven de la falta d’aquesta adaptació com a causa participant del fracàs de les mateixes.

Un dels factors crítics d’èxits de la campanya va ser que al darrera d’aquesta elaboració i distribució de material gràfic hi va haver un lideratge decidit a tots els nivells de responsabilitat. La seva absència hauria pogut comprometre els bons resultats obtinguts a la campanya i restat valor a l’esforç conceptual i tècnic realitzat prèviament.

Figura 1. Taxa d’adherència observada a la campanya de la OMS en els hospitals de Catalunya

La taxa d’adherència va pujar en tots els hospitals de manera significativa, excepte per a l’hospital 2 (p-valor=0,24). Els hospitals 2 i 6 presentaven les taxes més baixes, 37 i 36,5%, inferiors a la resta d’hospitals amb taxes per sobre del 40%. L’hospital 5 va ser el que va pujar més (tenia la taxa més baixa en el període basal 20,5% i en el període postcampanya presenta la taxa més elevada 50,1%, p-valor<0,001).

1.2. Objectius

Generals

  • Donar un nou impuls a la promoció de la higiene de mans en els hospitals i centres sociosanitaris de Catalunya.
  • Conscienciar als professionals sanitaris de la importància de la higiene de mans.

Específics

a) Promoure la instal·lació de dispensadors i dosificadors de preparats d’alcohol en aquells centres que no els tinguin i millorar la disponibilitat i ubicació dels dispensadors de preparats d’alcohol per posar-los a prop de cada pacient/llit.

b) Fomentar l’ús dels productes alcohòlics entre els professionals a través d’una millora de la sensibilització i formació utilitzant divers material formatiu i de màrqueting.

c) Millorar l’adherència de la higiene de les mans dels professionals sanitaris.

d) Explorar la relació entre el nivell de compliment de la higiene de mans i la infecció nosocomial.

2. FASES DE L’ESTUDI/INTERVENCIÓ

Es tracta d’un estudi d’intervenció per promoure la pràctica de la higiene de mans en els centres sanitaris i sociosanitaris de Catalunya.

Els centres participants hauran de:

  1. Designar un coordinador, i
  2. Respondre una enquesta de definició de context i barreres.

El coordinador del centre ha de tenir el perfil adequat que permeti desenvolupar les tasques següents:

  1. Professional que pugui dedicar temps suficient,
  2. Assistir a les reunions del grup de treball, 
  3. Realitzar les tasques de coordinació i implementació de la intervenció en els seus centres:
    1. Rebre formació sobre higiene de mans i metodologia de l’observació de l’adherència.
    2. Distribuir el material de suport a la intervenció.
    3. Realitzar sessions de formació en els serveis.
    4. Garantir la recollida de dades necessària per al procés d’avaluació interna.
  4. La provisió d’informació suficient per completar l’avaluació i proveir feedback a l’equip de coordinació del projecte sobre les eines utilitzades.

En què consistirà la intervenció?

Es farà ús de material de suport i es realitzaren jornades de formació per els professionals sanitaris. Es farà coincidir el període d’intervenció amb la Celebració del dia mundial de la higiene de mans proposat per la OMS (5 de maig de 2009).


Material de suport

El material de suport gràfic estarà format per pòsters , díptics i adhesius dissenyats per el Institut Universitari Avedis Donabedian. Aquest material es consensuarà amb el grup d’experts per incloure les seves aportacions.

Es revisarà el material gràfic utilitzat en altres experiències del nostre entorn i altres països per adaptar-lo a Catalunya.

La direcció dels hospitals designarà una persona a cada centre per responsabilitzar-se del repartiment segons l’estratègia definida per l’equip investigador. Es realitzarà una sessió de formació d’aquests professionals abans de començar la distribució.

El material gràfic es repartirà pels centres participants en el projecte al començament de la intervenció i es revisarà la seva disponibilitat en els centres un cop al mes.

Accions formatives

Es realitzaran accions de formació als professionals per destacar el paper de la higiene de mans en la millora de la seguretat del pacient. La formació es planificarà en funció de les diferents poblacions diana que intervindran en el projecte de gestió de la seguretat, a fi de optimitzar la efectivitat recursos de formació.

Aquesta formació s’oferirà als hospitals participants al començament del projecte. Hi haurà dos nivells de formació diferents per cobrir les necessitats dels professionals clínics i les dels avaluadors que duran a terme l’observació. 

  1. Formació de professionals clínics. Anirà dirigida als professionals encarregats de formar als serveis/ unitats participants en el projecte. S’entregarà material docent als professionals encarregats de formar en els hospitals. Es demanarà als docents que registrin dades de les sessions realitzades als hospitals (nombre de sessions i d’assistents, data, i comentaris rellevants) i entreguin aquestes actes al coordinador del centre en finalitzar el projecte.
  2. Formació dels avaluadors. Donat que l’autoavaluació és una tasca amb risc de variabilitat entre observadors i que implicarà a un grup nombrós de professionals, es clau realitzar una jornada de formació dirigida a garantir la fiabilitat dels resultats. Aquesta formació anirà adreçada al grup de professionals que assumiran la tasca d’avaluació dels objectius, a traves de la mesura dels indicadors. Tot i que la selecció de professionals correspon al centre es convenient que cada hospitals inclogui com a mínim 1 professional. A cada revisor se li entregarà un “manual de l’observador” amb la descripció dels indicadors, la descripció de la sistemàtica organitzativa de la revisió i la sistemàtica de mostreig.

Quines dades es recolliran? Com?

L’efectivitat de les intervencions per promoure la higiene de mans requereix la realització de talls d’observació.

La feina d’observació començarà al mateix temps que la distribució del material gràfic. Els observadors completaran dos talls d’observació al començament i als cinc mesos.

El primer es durà a terme abans de començar les accions d’intervenció per disposar de dades fiables de la situació basal dels hospitals i centres participants.  Alguns proveïdors disposaran de dades prèvies de implantació i compliment perquè hauran dut a terme auditories internes. Aquest fet els permetrà disposar de més talls de referència per estudiar la seva tendència.

El segon tall es realitzarà al cap de 5 mesos d’iniciar la intervenció per donar resposta a les hipòtesis plantejades en el pla de treball. Centres que no continuïn les accions de promoció poden dur a terme un tercer tall al cap de 5 mesos per estudiar l’efecte residual i/o permanència d’efectes de les mateixes.

Donat que alguns centres escolliran continuar amb la intervenció de forma indefinida, se’ls dotarà també dels instrument per realitzar talls successius de forma periòdica per avaluar el compliment dels objectius.

3. RESULTATS

3.1. Avaluació interna

Els centres duran a terme accions d’avaluació amb els seus propis professionals que aniran en dos sentits: d’una banda respondran unes enquestes i de l’altra s’encarregaran de la recollida de dades que permetin obtenir resultats del compliment de la higiene de mans.

L’enquesta aprofundirà en aspectes concrets relacionats amb les limitacions identificades a l’enquesta de contextualització i precisarà d’un bon coneixement del centre i de l’observació per poder-les respondre.

El segon aspecte de l’avaluació interna és l’observació directa per descriure el compliment. Un professional designat per el referent del centre i convenientment entrenat per l’equip investigador, realitzarà in situ una labor d’observació dels seus companys durant l’acte clínic en el moment d’entrar en contacte amb el pacient per tal de recollir informació directa sobre el compliment del protocol d’actuació.

Volem aconseguir un enfocament positiu en el que els professionals que realitzen la seva activitat clínica quotidiana vegin la presència dels seus companys observadors de forma natural per tal d’evitar un enfocament punitiu de la cultura de la seguretat.Cada hospital designarà un professional responsable de fer aquesta tasca (pot ser el mateix que assumeix altres responsabilitats).

Els professionals observats seran: metges, infermeres, auxiliars i tècnics. La feina d’observació començarà al mateix temps que la distribució del material gràfic. Els observadors completaran dos talls d’observació.

3.2. Indicadors

Hi haurà dos avaluacions dels indicadors associats a higiene de mans: la primera corresponent a un període anterior a l’inici del projecte i la segona, amb posterioritat a la introducció de les intervencions.

4. SUPORT I SEGUIMENT DE LES ACCIONS D’IMPLANTACIÓ

Es durà a terme una mediació activa i intensa per garantir la consecució dels objectius del projecte. Aquest seguiment pretén impulsar totes les accions de la intervenció.

Al mateix temps, el seguiment es converteix en una part important de la intervenció en si mateixa perquè promou la comunicació entre els participants i facilita l’aprenentatge de les millors pràctiques.

El Institut Universitari Avedis Donabedian durà a terme les següents accions de suport i seguiment:

  1. Mesures de suport:
    1. Suport constant als referents i col·laboradors per correu electrònic i telèfon.
    2. Elaboració d’una pàgina web amb la definició, descripció, objectius i materials de suport del projecte. 
    3. Recordatoris puntuals de les accions d’intervenció per telèfon i correu electrònic.
  2. Reunions:
    1. Presentació
    2. Seguiment: solució d’incidències, recollir dades, comunicació de resultats preliminars, etc.
    3. Aprenentatge per compartir estratègies locals i benchmarquing.
    4. Final per compartir resultats