Inici
PROJECTE PER A LA MILLORA DE LA IDENTIFICACIÓ INEQUÍVOCA DE PACIENTS
1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
1.1. Justificació
Els sistemes d’identificació de pacients son un aspecte clau de la seguretat del pacient (Chassin and Becher 2002; Beyea 2003). Els casos en que el pacient pateix un esdeveniment advers a resultes de l’atenció mèdica que rep en un centre sanitari, comporten l’existència d’un problema de seguretat especialment destacable quan són deguts a un problema amb la seva identificació positiva (Edozien 2005).
Un estudi dut a terme al National Health System (NHS) va determinar que fins a un 10% dels pacients podien patir esdeveniments adversos com a conseqüència de l’atenció mèdica rebuda en el centres hospitalaris i això es tradueix en 850.000 pacients a l’any en el Regne Unit (Donaldson 2000). La meitat d’aquests esdeveniments eren prevenibles. I els resultats observats al Regne Unit son similars als d’altres països com Espanya (Aranaz Andrés, Aibar Remón et al. 2006), EEUU, Austràlia, Canada i Dinamarca.
No hi ha dades precises de la freqüència i el cost dels errors per identificació incorrecte, però l’evidència disponible indica que han de representar una proporció significativa del total d’esdeveniments adversos (Aranaz Andrés, Aibar Remón et al. 2006). La Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations (JCAHO) va informar que la identificació incorrecta de pacients produïa un 13% dels errors mèdics a la Cirurgia i 67% dels errors a les transfusions. El fet que en el any 2004, les millores dels sistemes d’identificació de pacients fossin el primer objectiu del programa de seguretat del pacient, dona una idea de la importància dels mateixos.
Els esdeveniments relacionats amb la inadequada identificació del pacient poden tenir conseqüències diverses; alguns incidents poden no provocar lesions o, ser lleus i restituir-se completament. Però d’altres, en canvi, poden provocar dany important al pacient amb seqüeles permanents, o també la mort.
Situació a Catalunya
En els anys 2007-8 es va realitzar un estudi, mitjançant una enquesta dirigida a tots els centres hospitalaris de Catalunya, amb l’objectiu de conèixer quin era el nivell d’implantació de la identificació de pacients en hospitals de Catalunya. Es van estudiar 75 centres, dels quals un 90,7% van declarar utilitzar algun sistema d’identificació de pacients. No obstant, només el 22% dels centres enquestats van informar que disposaven de sistemes d’identificació en tots els serveis d’hospitalització.
Les dades identificatives més freqüents utilitzades en el sistema d’identificació van ser: nom i cognoms del pacient (100%), número d’història clínica (79,4%), data de naixement (67,6%) i número de llit (66,2%). El 85,3% dels centres utilitzaven un únic sistema d’identificació de pacients i el més freqüentment utilitzat va ser el braçalet identificatiu (85%). L’ús del braçalet identificatiu només estava protocol·litzat en el 65,7% dels centres i el 50% van reportar algun problema amb la seva utilització.
En el present projecte, es pretén aconseguir una millora pel que fa al nivell d’implantació de la identificació de pacients en serveis hospitalaris, com també la qualitat de la identificació dels pacients ingressats.
El protocol d’utilització
La utilització d’un protocol d’identificació estàndard i específic per a cadascun dels centres, i l’adequada conscienciació i formació del personal sanitari són punts fonamentals en el procediment d’identificació dels pacients.
En un dels pocs estudis, realitzat per la National Patient Safety Agency (NPSA), en què es va avaluar l’acompliment del sistema d’identificació amb braçalet en centres hospitalaris aguts, es va observar que, tot i que el 96% dels centres utilitzaven braçalets identificatius, el 57% no tenien un protocol formal d’identificació de pacients.
1.2. Objectius
General
- Millorar el nivell d’implantació de la identificació de pacients en els hospitals i centres sociosanitaris
Específics
- Promoure la utilització de braçalets identificatius i altres sistemes d’identificació de pacients en aquells centres que no els tinguin.
- Millorar l’ús dels sistemes d’identificació de pacients entre els professionals sanitaris a través d’una millora de la sensibilització i formació utilitzant divers material formatiu i de màrqueting.
2. FASES DE L’ESTUDI/INTERVENCIÓ
Es tracta d’un estudi d’intervenció per promoure la utilització de Sistemes d’Identificació de Pacients (SIP) en els centres sanitaris i sociosanitaris de Catalunya.
Els centres participants hauran de:
- Designar un coordinador, i
- Respondre una enquesta de definició de context i barreres.
El coordinador del centre ha de tenir el perfil adequat que permeti desenvolupar les tasques següents:
- Professional que pugui dedicar temps suficient,
- Assistir a les reunions del grup de treball,
- Realitzar les tasques de coordinació i implementació de la intervenció en els seus centres:
- Rebre formació sobre identificació de pacients i metodologia de l’observació de l’adherència.
- Distribuir el material de suport a la intervenció.
- Realitzar sessions de formació en els serveis.
- Garantir la recollida de dades necessària per al procés d’avaluació interna.
- La provisió d’informació suficient per completar l’avaluació i proveir feedback a l’equip de coordinació del projecte sobre les eines utilitzades.
En què consistirà la intervenció?
Es farà ús de material de suport i es realitzaran jornades de formació per els professionals sanitaris.
Material de suport
El material gràfic estarà format per pòsters, díptics i altres que es dissenyaran per el Institut Universitari Avedis Donabedian. Aquest material es presentarà al grup d’experts per incloure les seves aportacions i millorar el resultat de l’estratègia.
Es revisarà el material gràfic utilitzat en altres experiències del nostre entorn i altres països per adaptar-lo a Catalunya.
La direcció dels hospitals designarà una persona a cada centre per responsabilitzar-se del repartiment segons l’estratègia definida per l’equip investigador. Es realitzarà una sessió de formació d’aquests professionals abans de començar la distribució.
El material gràfic es repartirà pels centres participants en el projecte al començament de la intervenció i es revisarà la seva disponibilitat un cop al més.
Accions formatives
Es realitzaran accions de formació als professionals per destacar el paper de la identificació positiva dels pacients en la millora de la seguretat del pacient. La formació es planificarà en funció de les diferents poblacions diana que intervindran en el projecte de gestió de la seguretat per tal d’optimitzar el temps dels professionals.
Aquesta formació s’oferirà als hospitals participants al començament del projecte. Hi haurà dos nivells de formació diferents per cobrir les necessitats dels professionals clínics i les dels avaluadors que duran a terme l’observació.
- Formació de professionals clínics. Anirà dirigida als professionals encarregats de formar als serveis/ unitats participants en el projecte. S’entregarà material docent als professionals encarregats de formar en els hospitals. Es demanarà als docents que registrin dades de les sessions que realitzin en el hospital (nombre de sessions i d’assistents, data, i comentaris rellevants) i entreguin aquestes actes al coordinador del centre en finalitzar el projecte.
- Formació dels avaluadors. Donat que l’autoavaluació és una tasca amb risc de variabilitat entre observadors i que implicarà a un grup nombrós de professionals, es clau realitzar una jornada de formació dirigida a garantir la fiabilitat dels resultats. Aquesta formació anirà adreçada al grup de professionals que assumiran la tasca d’avaluació dels objectius, a traves de la mesura dels indicadors. Tot i que la selecció de professionals correspon al centre es convenient que cada hospitals inclogui com a mínim 1 professional. A cada revisor se li entregarà un “manual de l’observador” amb la descripció dels indicadors, la descripció de la sistemàtica organitzativa de la revisió i la sistemàtica de mostreig.
Quines dades es recolliran? Com?
L’efectivitat de les intervencions per millorar la implantació i utilització dels sistemes d’identificació de pacients requereix la realització de talls d’observació.
La feina d’observació començarà al mateix temps que la distribució del material gràfic. Els observadors completaran dos talls d’observació al començament i als tres mesos.
El primer es durà a terme abans de començar les accions d’intervenció per disposar de dades fiables de la situació basal dels hospitals i centres participants.
El segon tall es realitzarà al cap de 5 mesos d’iniciar la intervenció per donar resposta a les hipòtesis plantejades en el pla de treball. Centres que no continuïn les accions de promoció poden dur a terme un tercer tall al cap de 5 mesos per estudiar l’efecte residual i/o permanència d’efectes de les mateixes.
Donat que alguns centres escolliran continuar amb la intervenció de forma indefinida, se’ls dotarà també dels instrument per realitzar talls successius de forma periòdica per avaluar el compliment dels objectius.
3. RESULTATS
3.1. Avaluació interna
Els centres duran a terme accions d’avaluació amb els seus propis professionals que aniran en dos sentits: d’una banda respondran unes enquestes i de l’altra s’encarregaran de la recollida de dades que permetin obtenir resultats del compliment de la identificació de pacients.
L’enquesta aprofundirà en aspectes concrets relacionats amb les limitacions identificades a l’enquesta de contextualització i precisarà d’un bon coneixement del centre i de l’observació per poder-les respondre.
El segon aspecte de l’avaluació interna és l’observació directa per descriure el compliment. Un professional designat per el referent del centre i convenientment entrenat per l’equip investigador, realitzarà in situ una labor d’observació dels seus companys durant l’acte clínic en el moment d’entrar en contacte amb el pacient per tal de recollir informació directa sobre el compliment del protocol d’actuació.
Volem aconseguir un enfocament positiu en el que els professionals que realitzen la seva activitat clínica quotidiana vegin la presència dels seus companys observadors de forma natural per tal d’evitar un enfocament punitiu de la cultura de la seguretat.
Cada hospital designarà un professional responsable de fer aquesta tasca (pot ser el mateix que assumeix altres responsabilitats descrites a la metodologia).
La feina d’observació començarà al mateix temps que la distribució del material gràfic. Els observadors completaran dos talls d’observació.
3.2. Indicadors
Hi haurà dos avaluacions dels indicadors associats a identificació de pacients: la primera corresponent a un període anterior a l’inici del projecte i la segona, amb posterioritat a la introducció de les intervencions.
4. SUPORT I SEGUIMENT DE LES ACCIONS D’IMPLANTACIÓ
Es durà a terme una mediació activa i intensa per garantir la consecució dels objectius del projecte. Aquest seguiment pretén impulsar totes les accions de la intervenció.
Al mateix temps, el seguiment es converteix en una part important de la intervenció en si mateixa perquè promou la comunicació entre els participants i facilita l’aprenentatge de les millors pràctiques.
El Institut Universitari Avedis Donabedian durà a terme les següents accions de suport i seguiment:
Mesures de suport:
- Suport constant als referents i col·laboradors per correu electrònic i telèfon.
- Elaboració d’una pàgina web amb la definició, descripció, objectius i materials de suport del projecte.
- Recordatoris puntuals de les accions d’intervenció per telèfon i correu electrònic.
Reunions:
- Presentació
- Seguiment: solució d’incidències, recollir dades, comunicació de resultats preliminars, etc.
- Aprenentatge per compartir estratègies locals i benchmarquing.
- Final per compartir resultats